«Quan prenem consciència del nostre paper, fins del més esborrat, només aleshores serem feliços (…) Quan el vell pagès de Provença, arribat al terme del seu regnat, deixa en dipòsit als seus fills el seu lot de cabres i d’oliveres, per tal que ells el transmetin, temps a venir, als fills dels seus fills. Només es mor a mitges en una nissaga pagesa. Cada existència s’obre quan li toca, com una tavella, i lliura els seus grans. »
Antoine de Saint-Exupéry. Extracte de Terra dels homes. Traducció de Santiago Albertí, Editorial Empúries. 2000. Pàg. 134.
